LA LLEGENDA DE SANT JORDI 

Fa molt de temps, hi havia un regne governat per un rei dolent, que no es preocupava pel seu poble, ni per res que no fos ell. Feia pagar impostos elevats als ciutadans i molts morien de gana. Però un dia, el rei va conèixer a una pagesa molt estranya i es van enamorar. La relació entre ells anava perfectament, fins que un dia, sense cap motiu  el rei la va abandonar sense diners i sense un lloc on poder estar. Així doncs la pagesa, va prometre que es venjaria del rei, causant-li un dolor insuportable.

Temps desprès, el rei es va casar amb una princesa i junts van tenir a una preciosa nena, que era amable i considerada, tot el  poble l’estimava molt. Un dia, un drac furiós va arrasar al poble deixant-lo destrossat i cremat, excepte el castell.

El rei espantat, davant d'aquesta situació, va tancar les portes del castell i es va amagar amb la seva família, en el seu interior, deixant al poble indefens. De sobte, les portes se van obrir de cop i una vella pagesa va entrar a la sala on s’amagava la família , es va apropar al rei i li va dir: "Un rei sense poble deixa de ser rei, el meu drac no farà mal a cap ciutadà però mai més podran tornar a viure aquí”. De sobte, la pagesa va agafar a la jove princesa i se la va endur.

La princesa no entenia que estava passant i tenia molta por, no sabia que faria aquella dona amb ella. Van arribar a un petit castell en runes i la va tancar a un calabós, on havia un cavaller ferit. Ella es va apropar al noi i li va preguntar que li havia passat, ell quasi mort, li va respondre que era el fill de aquella dona i que va intentar aturar-la però no va poder i ella li va clavar una espassa al cos. La princesa utilitzant trossos de tela del seu vestit va aconseguir tallar l’hemorràgia doncs s'estava dessagnant. El noi li va dir que la seva mare la mataria si no sortia ara mateix d'aquest horrible castell, i  que la ajudaria a guanyar a la dolenta dona en que s'havia convertit la seva mare.

Tots dos junts van aconseguir tirar  la porta avall, i es van dirigir al castell del rei, amb l’únic objectiu de rescatar al seu poble. Al arribar, es van trobar que el rei havia marxat amb totes les riqueses i havia abandonat al seu poble i a la reina.

 De cop hi volta, va aparèixer la vella pagesa, i  davant de tothom, va dir rient: "No m'ho puc creure, el rei era un covard de petit i és un covard ara." La princesa desconcertada ,va mirar a la seva mare i li va preguntar que era el que estava passant, però la reina desconeixia el passat del seu marit. La vella pagesa els hi va explicar tota historia del seu poble i la seva relació amb el jove rei.

El cavaller es va apropar a la seva mare i li va dir: "El rei era un monstre però tu també ho ets ara, i com a cavaller el meu deure es protegir al poble", va dir clavant-li una espassa al cor a la seva pròpia mare. Amb llàgrimes als ulls, el cavaller es va incorporar i va dir al poble que tots ja estaven segurs i que el drac ja era mort. Tot seguit es va apropar a la princesa i li va dir:" La meva mare no sempre va ser així, una vegada hem va dir que quan trobés a una jove bona i sincera li tindria que donar un rosa vermella si de veritat l'estimava." Li va donar la rosa i la aventura havia acabat.

Desprès de tot això els dos joves es van casar i van dirigir el regne de forma justa i apropiada per tots. Mai més, es va tornar a saber res del dolent rei, però alguns asseguraven que un vell captaire recorria el regne afirmant que era el rei.